L’objectiu principal d’EuRom5 és el desenvolupament de la comprensió escrita. A la fi de l’itinerari, els participants són capaços de llegir sols articles periodístics, amb l’ajuda d’un diccionari per buscar-hi les poques paraules que no hagin aconseguit entendre. L’itinerari proposat no permet dir que es té un domini de les quatre llengües. En un temps tan limitat es pot arribar només a un coneixement “imperfecte”, que fa referència a les competències parcials. Tal competència es revela, això no obstant, eficaç, i és capaç de fer desaparèixer les angoixes dels principiants, mostrant als aprenents el camí d’un itinerari autònom de comprensió. En la didàctica tradicional, l’aprenent passa del nivell principiant a A1, per arribar després a A2, etc., linealment. En la progressió basada sobre els principis de la intercomprensió es facilita l’itinerari, l’aprenent arriba en poc temps a un nivell que pot variar entre B1 i B2 del MECR en l’habilitat de lectura, i pot completar les graelles d’autoavaluació de la manera següent:
“B1: Puc comprendre textos que utilitzen un llenguatge molt habitual i quotidià o que està relacionat amb la feina. Puc comprendre la descripció de fets, sentiments i desitjos en cartes personals.
” “B2: Puc llegir articles i informes sobre problemes contemporanis en què els autors adopten una posició o un determinat punt de vista. " (MECR: § 3.4, quadre 2)
Podem suposar que aquest enfocament –tenint en compte el paper de l’oral com a ajuda de la comprensió de l’escrit– pot desenvolupar competències inicials també en la comprensió oral.
Estructura del manual
Tots els instruments per a la comprensió de cada text són fruit de les experimentacions que s'han dut a terme en els diversos països al llarg de diversos anys. L'experiència ha confirmat la convicció que teníem al començament: aprendre a entendre en condicions adequades dues, tres o fins i tot quatre llengües romàniques és una operació bastant simple, si està ben guiada, que pot assolir-se en poc temps.
Textos
El volum conté 20 textos per a cada una de les cinc llengües. Per donar compte de la contigüitat lingüística, en gran part corresponent al contacte geogràfic, les llengües sempre es presenten en l’ordre següent: portuguès (P), espanyol (E), català (C), italià (I) i francès (F).
Els textos s’han extret d’articles de premsa, majoritàriament de diaris o setmanaris en línia. Els articles estan precedits per la traducció dels títols en les cinc llengües. Les línies s’han numerat per facilitar les remissions. Per facilitar l’estudi, s’ha subdividit cada text en breus seqüències acompanyades d’observacions de diversa índole. Es tracta d’estratègies de comprensió, traduccions del lèxic opac, explicacions de tipus estructural, que s’han elaborat per afavorir la comprensió, recorrent el mínim possible a vocabulari lingüístic tècnic. A més de les estratègies, als suggeriments i a les traduccions del lèxic opac, els textos són acompanyats amb les lliçons contenen una sèrie de remissions puntuals a l’apartat de gramàtica
Aquests mateixos textos, en versió informatitzada amb les pistes d'àudio de la lectura efectuada per un parlant nadiu, són disponibles en aquest lloc per als usuaris registrats.
La gramàtica de la lectura
Aquesta part del manual proposa algunes bases elementals de comparació entre les llengües romàniques, que parteixen de les observacions fetes durant les experimentacions. Aquesta breu incursió en l’àmbit de la comparació lingüística no pretén proveir d’una “gramàtica contrastiva”, per a la qual remetem a alguns textos fonamentals i especialitzats, sinó més aviat proveir d’informació sobre el funcionament de les llengües que permet l’accés a la comprensió. Els fenòmens lingüístics han estat seleccionats segons dos criteris: la freqüència en els textos i la dificultat que creaven en l’exercici de la lectura. El document es pot consultar partint de les referències creuades que hi ha a banda i banda dels textos o bé llegit autònomament.
La gramàtica s’ha organitzat sota la forma d’una sèrie d’observacions que afecten
el parentesc lèxic i la importància del lèxic per a la comprensió;
una breu comparació entre la pronúncia i la grafia de les diverses llengües, orientada a facilitar la identificació de les correspondències;
algunes convencions de caràcter tipogràfic;
Les observacions de caràcter sintàctic i morfològic que cobreixen un sector heterogeni de fenòmens lingüístics, que afecten qüestions complexes com:
l’ordre de les paraules;
les correspondències o no–correspondències entre els pronoms personals;
les perífrasis verbals;
etc.
Per a tots aquests aspectes s’ha adoptat el mateix enfocament. L’objectiu no és fornir d’una anàlisi exhaustiva dels continguts de comparació ni encara menys “ensenyar” la gramàtica de les diverses llengües. Es pretén simplement facilitar la tasca del lector exclusivament on les llengües han fet tries tan diverses que fan particularment difícil la comprensió.
Les tradicions gramaticals de les cinc llengües no són homogènies des del punt de vista terminològic, per la qual cosa hem hagut de buscar compromisos. D’altra banda, hem volgut utilitzar tan poc com ha estat possible la terminologia especialitzada, escollint sempre que ha estat possible els termes més coneguts utilitzats per la lingüística contemporània.
